PROBLEMA DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA:
Com creixen les plantes a partir d’una llavor?
OBJECTIUS DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA:
- Relacionar les llavors amb una fase dels éssers vius i analitzar els seus canvis en el temps com a fase del cicle d’una planta en el desenvolupament de les seves necessitats.
- Fer una col·lecció ordenada a partir de les llavors dels fruits del nostre entorn.
- Pensar, imaginar, explicar les seves idees per després comunicar-les amb diferents mitjans: oral, escrit, gràfic, esquema, fotogràfic...
- Conversar en petit grup i gran grup donant raons, escoltant a la resta i pensant en la resposta dels nostres punts de vista.
- Valorar la importància de la preservació de les llavors per la humanitat.
- Utilitzar les tecnologies de manera adient i acurada: càmera fotogràfica, lupa binocular amb connexió i sense de la càmera Moticam, el bloc de classe, recursos d’Internet, la pissarra digital, l’ecodad i el processador de textos.
- Reflexionar sobre les idees inicials respecte a les llavors i les plantes en general i si han canviat.
- Compartir amb els companys, mestres, família, etc la feina de classe mitjançant el bloc i participar activament.
ACTIVITATS D'EXPLORACIÓ
En aquest projecte volem aconseguir crear que els alumnes
s’apropin a les tasques pròpies del cultiu i de tot el que aquesta tasca
implica. La idea és experimentar i observar el procés de vida dels ésser vius,
en aquest cas dels grups dels vegetals, alhora que entenen l’ús i la funció
d’un hort. Hem de tenir en compte cap a on volem que vagi aquesta investigació
i procurar que els alumnes es preguntin: Com creixen les plantes a partir
d’una llavor? Per tal de poder respondre a aquesta pregunta es realitzaran
un seguit d’activitats les quals tindran l’objectiu d’anar donant coneixement
als infants per tal de poder concloure el projecte contestant aquesta pregunta
inicial.
NOM:
|
QUÈ SABEM?
|
OBJECTIU:
|
Conèixer les idees preconcebudes dels alumnes
|
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
|
Com tot treball per projectes primerament es treballa a
partir de la hipòtesi, és a dir, Què sabem del tema?
En el nostre cas, els alumnes ja porten uns
coneixements previs sobre l’hort i el creixement de les plantes, ja que anys
anteriors han pogut treballar alguns continguts curriculars en relació a les
plantes i també han pogut observar de forma directa al seu creixement.
Per tal de poder esbrinar quins són aquelles idees
preconcebudes que tenen els infants en relació a les plantes i el seu
creixement realitzem unes preguntes: Com creixen les plantes a partir d’una
llavor?, Què creieu que necessiten les plantes del nostre hort per
créixer?, I si un d’aquests factors no es dóna en l’ambient? Primerament
es realitzen aquestes preguntes de forma oral i grupal a l’aula, per tal de
conèixer quines són les idees prèvies que tenen els nostres alumnes. El
mestre és qui haurà d’anar apuntant a la pissarra digital totes
aquelles idees i informacions que van sorgint.
A l’hora de comprovar el que els nens i nenes saben
sobre el tema, cal que el mestre ajudi a extreure les idees rellevants i
les informacions importants i bàsiques que tenen els infants sobre aquest
tema en concret.
La conversa entre els nens, nenes i mestres és del tot
rellevant al llarg de tot el projecte de treball. Cal que es vagi anotant tot
allò que aporten els infants a la conversa per poder desgranar les idees que
han anat sorgit.
Finalment, un cop el mestre ha apuntat totes les idees
rellevants a la pissarra i s’ha fet una conversa on tots els alumnes han
participat es farà una tria d’aquelles idees i informacions més rellevants,
les quals els alumnes hauran d’apuntar a la seva fitxa.
|
ACTIVITATS D'INTRODUCCIÓ DE NOUS CONEIXEMENTS
NOM :
|
COL·LECCIÓ DE LLAVORS
|
OBJECTIU:
|
Ser conscients del procés cíclic de les plantes.
|
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
|
En les visites que es fa setmanalment a l’hort, els
alumnes hauran de cercar diverses llavors de les plantes conreades i
realitzar una fotografia per tal de crear entre tots una col·lecció de
llavors en format galeria. Aquesta activitat durarà fins que acabi el
projecte.
Els alumnes hauran de fotografiar la llavor i escriure
al cos tat les característiques de la llavor, també hauran de fotografiar la
respectiva planta i escriure al costat les característiques de la planta.
En aquesta activitat es preguntarà Com és la llavor?
Com és la planta? Amb l’objectiu de que els alumnes es familiaritzin amb
la descripció científica. Hauran d’anomenar qualitats com la mida, el color,
la forma, la duresa, la textura... En aquesta descripció els alumnes hauran
de fer ús del regle o de la cinta mètrica per mesurar la mida de la
llavor i de la planta.
Seguidament, es classificaran aquestes llavors en
funció de les seves qualitats. Com que cada llavor tindrà la seva fotografia
i les seves qualitats digitalment, serà necessari utilitzar el drag and
drop per realitzar un quadre de classificació de les llavors en
funció de les seves qualitats. Seguidament també es podrà relacionar la
fotografia de la llavor amb la de la planta a través de la mateixa tècnica.
Aquesta col·lecció estarà disponible en el bloc de la
classe per tal de poder ser visualitzada sempre que es vulgui.
|
A continuació podeu tenir una possible classificació de les llavors i les
plantes en funció de les seves qualitats.
NOM:
|
QUÈ HI HA DINS D’UNA LLAVOR?
|
OBJECTIU:
|
Conèixer com és una llavor per dins
|
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
|
Mitjançant aquesta activitat es pretén que els alumnes
reconeguin les diferents parts d’una llavor i que dins d’ella trobin
l’embrió, a partir de la qual sortirà una nova planta.
El mestre repartirà a cada parella d’alumnes una
mongeta seca i remullada. Aquests a través de l’observació hauran de
descriure allò que veuen. Aquesta observació serà a partir de l’ull nu, tot i
que, els alumnes també es podran ajudar de la lupa de mà per fer una
observació més acurada.
A través d’aquesta observació directa, els alumnes
hauran
de respondre les següents preguntes:
- Com és per dins una mongeta?
- Com t’expliques que d’una
llavor surti una planta?
- Com era abans la mongeta?
- Com és ara per dins i per fora?
- Com serà després?
A través d’aquestes preguntes es vol desenvolupar la descripció
científica dels alumnes, és a dir, els alumnes hauran de pensar en:
- A quina categoria pertany: és un ésser viu,
un material, un objecte, etc
- Quines propietats o característiques són
les més importants
Seguidament, un cop observada la mongeta amb la lupa de
mà necessitem veure amb més detall el que hi ha dins de la llavor de la
mongeta. Per això farem servir la lupa binocular amb la càmera connectada
a l’ordinador que ens permetrà observar amb més augments, més detall i
fer fotografies de les observacions. A continuació, cada alumnes farà un
dibuix del que ha observat a través de la lupa binocular.
I finalment, valorarem les diferències observades
a ull nu i amb la lupa binocular, veurem la gran avantatja d’observar amb
molts augments amb la lupa binocular.
|
Aquí teniu algunes possibles fotografies de la mongeta seca, les quals
podran veure els alumnes a través de la lupa binocular.
FITXA DE L'ACTIVITAT LUPA DE MÀ
FITXA DE L'ACTIVITAT LUPA BINOCULAR
ACTIVITATS D'ESTRUCTURACIÓ DELS CONEIXEMENTS
NOM
|
FEM UN EXPERIMENT
|
OBJECTIU
|
Com influeix la llum i la tempratura en el creixement de la llavor
|
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
|
En aquesta activitat es pretén que l’alumne observi els canvis que es produeixen durant la germinació i que observin quins factors influeixen en aquesta.
Pretenem que els nens assoleixin els procediments necessaris propis del mètode científic per tal de dur a terme l’activitat. Per fer això, definim la pràctica de tal manera que els alumnes siguin partícips i creatius en aquest aprenentatge.
Així doncs, el/la mestre/a explicarà l’activitat al inici de la sessió i serà l’encarregat/da de donar una pauta dividida en 4 apartats, on els alumnes faran hipòtesis, descriuran, experimentaran, extrauran conclusions i justificaran la seva experiència: Què tenim? Què fem? Què passarà? Com tota activitat bàsica de ciència els alumnes han de crear una hipòtesis o diverses hipòtesis per tal de descobrir les regularitats entre els fenòmens que ens ajudin a explicar el fenomen succeït en l’experiment.
Seguidament, la mestra explicarà breument el funcionament de la consola de sensors Ecodad: és un recol·lector de dades, el qual té tresbotons molt intuïtius que permeten als alumnes seleccionar el mode d’operació, iniciar, aturar i escombrar les mostres amb un cursos, mentre es visualitzen les dades en el panell. Aquesta consola té incorporada uns sensors interns de temperatura, de so i de il·luminació, i també s’hi poden connectar sensors externs. En el nostre experiment només serà necessari utilitzar el sensor de temperatura i el de il·luminació.
Per tal de que els alumnes es familiaritzin amb la consola, la mestra proposarà als alumnes com a mode de prova, buscar amb grups Quin és el lloc més fred i amb menys il·luminació de l’aula i quin és el lloc més calorós i amb més il·luminació de l’aula.
Per tant, cada grup tindrà un ecodad controlant la temperatura i la llum, els components del grup hauran de buscar quatre espais que correspongui amb la definició concreta (full 4), els alumnes hauran de trobar/decidir aquests espais i definir la lluminositat i la temperatura per tal de justificar aquestes ubicacions.
Posteriorment, han de portar a terme l’experiment, plantant les diferents llavors en cadascun dels ambients proposats. Aquest experiment es realitzarà durant tres setmanes, i es tindrà la cura necessària segons l’ambient de cada pot i tots els detalls estaran recollits en una taula d’observació, també hauran d’incloure fotografies justificant aquestes anotacions.
Un cop realitzada l’experiment es farà una posada en comú de tots els resultats obtinguts en els diferents grups. Un cop observats tots els resultats es plantejaran les següents preguntes:
- Què li ha passat a les llavors que tenien més llum i més temperatura?
- Què li ha passat a les llavors que tenien més llum i menys temperatura?
- Què li ha passat a les llavors que tenien menys llum i menys temperatura?
- Que li ha passat a les llavors que tenien menys llum i més temperatura?
- Quins canvis s’han produït en la llavor fins que s’ha transformat en una planta?
- Han coincidit les hipòtesis inicials amb els resultats obtinguts? Quines diferències han hagut?
- Creieu que quan plantem unes llavors hem de tenir molt present els ambients (llocs) per tal de que la planta pugui germinar correctament? Justifica-ho amb els resultats extrets.
Després d’experimentar com afecta l’ambient en el creixement de les plantes podem treure conclusions sobre aquest fenomen que hem treballat, per tal de poder extreure aquestes conclusions i poder aprofundir més sobre el tema, la mestra proposarà les següents preguntes:
- Quin paper juga la llum i la temperatura en el creixement de les plantes?
- Quin és el millor ambient per que germinin les plantes amb més rapidesa? I el pitjor?
- Penses que seria adequat plantar les llavors al hivern? Perquè?
- Per què no es planta a l’estiu quan és l’estació amb més llum i amb més temperatura?
|
FITXA PAUTA DE L'EXPERIMENT
NOM
|
El creixement de la planta
|
OBJECTIU
|
Recrear el creixement d’una planta virtual.
|
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
|
Un cop realitzat l’experiment i observat què passa en el creixement d’una planta quan un ambient té una temperatura i una lluminositat concreta es presenta aquesta SIMULACIÓ-JOC
Els alumnes hauran d’observar i manipular el creixement d’una planta virtual, d’aquesta manera poden trobar algunes de les necessitats bàsiques que una planta necessita pel seu creixement i el seu cultiu: agua, terra, llum i temperatura adient. En l’experiment anterior els alumnes només han controlat les variables de temperatura i llum però gràcies a aquesta simulació podran controlar altres variables.
Es tracta de manipular la palanca per regar la planta i que creixi. Però penseu que amb això ha n’hi ha prou? Hem de realitzar altres accions per tal de que la planta pugui créixer? Són preguntes que els alumnes es poden realitzar/plantejar per seguir adquirint nous coneixements.
Tot i ser una simulació- joc en anglès és molt fàcil i intuïtiu d’utilitzar, tot i així el mestre podrà explicar de que tracta: en aquest joc es tracta de fer créixer una planta a través del control de diverses variables que haurà de controlar l’alumne amb l’objectiu de fer créixer la planta. No obstant, aquest joc també ofereix un joc de preguntes.
A través d’aquesta simulació- joc, els alumnes podran recrear una realitat molt propera, ja que amb l’experiment realitzat anteriorment només han pogut veure les reaccions de les seves llavors. Per tant, la rapidesa que proporciona el simulador els hi pot servir per realitzar hipòtesis sobre la planta virtual utilitzant aquelles que han fet servir en el seu experiment.
|
NOM
|
La guia de l’hort
|
OBJECTIU
|
Realitzar una guia del usos i recomanacions
per un bon
ús de l’hort escolar.
|
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
|
Per concloure aquest projecte i posar en comú tots els aprenentatges
adquirits els alumnes, per grups, hauran de realitzar una guia dels usos de
l’hort, a més, hauran de redactar en un text instructiu com realitzar algunes
pràctiques que ells mateixos hagin realitzat amb l’hort, amb la intenció de
compartir aquesta guia amb les altres classes per poder tenir en comú un hort
amb moltes espècies de llegums i de plantes.
En
aquesta guia s’ha de tenir molt de compte dels continguts treballats durant
el projecte.
També es
poden realitzar consells i suggerències sobre alguna planta en concret.
|
HOLA, M'ENCANTEN AQUESTES ACTIVITATS EMPRANT LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA. ESTIC FENT UNA FEINA SEMBLANT I M'AGRADARIA PODER DESCARREGAR LES FITXES D'ACTIVITATS SI ÉS POSSIBLE. GRÀCIES PER COMPARTIR AQUESTA FEINA TANT PRECIOSA.
ResponElimina